Ressaca lingüística
Ja fa uns quants dies que vem tenir eleccions i tota la campanya prèvia. Em sento alleujada i encara amb ressaca, no pas electoral, més aviat lingüística. Qualsevol campanya -o batalla, en aquest cas- es lliura amb el llenguatge i és curiós observar quin ús en fan els polítics.
Podríem dir que durant els dies de tortura mediàtica previs a les eleccions i, en general, sempre que en tinc ocasió, m’entretinc a observar el llenguatge emprat pels (nostres?) polítics. Ha estat interessant veure com manipulaven, destrossaven i utilitzaven les paraules. L’ús que fan els polítics del llenguatge diu molt d’ells.
Per començar, un polític ha de ser un bon comunicador. Així que difícilment podrà comunicar-se algú que no sap idiomes. Suposo que us ha vingut al cap alguna imatge, oi? És imperdonable que un polític no sàpiga parlar, com a mínim, un idioma estranger. És símbol de deixadesa i poca voluntat de comunicació, entre d’altres coses. No és tan difícil, fins i tot en Cristiano Ronaldo sap explicar en anglès com ha anat un partit!
En segon lloc, les paraules que utilitzen no han estat triades a l’atzar i tenen un pes important en el seu missatge. Així doncs, si un senyor diu que vol netejar una ciutat ens està dient entre línies que creu que està plena de brutícia. Potser té complexe de Mr. Proper, però més aviat sembla que no té una ment molt oberta a les altres cultures. Sí, hi ha una paraula per això, però de moment no vull ser grollera. Les paraules units i junts tenen la propietat d’implicar al futur votant en el projecte, vingui del partit que vingui. A ningú li agrada sentir-se exclòs. Esperem que les accions post-electorals no tradueixin aquests mots en campi qui pugui o ja t’ho faràs.
Malauradament, hi ha polítics que maltracten el llenguatge i no fan cap esforç per posar-hi remei. Repeteixen de manera incansable paraules incorrectes i el més trist de tot és que aquestes paraules formen part del vocabulari bàsic d’un nen de P-3. Un altre cop la deixadesa en el llenguatge i, per tant, en la comunicació. Sí, estic pensant en ella. Per si algú encara no sap qui ha estat la meva musa en aquest paràgraf, recomano la lectura d’aquest article del mes de febrer d’aquest any del Modernet de merda http://www.fotlipou.com/hi-ha-vida-mes-enlla-del-barca/llegir-i-escriure/779-fem-un-pacte-alicia.html. Acabaria el bolígraf vermell corregint el seu discurs.
Per últim, voldria afegir que sempre podem aprendre alguna cosa nova, des d’un punt de vista lingüístic. Les eleccions poden ser una ocasió per repassar ortografia –assemblea, no pas assamblea- o enriquir el nostre vocabulari –mesa electoral, papereta de vot-. En aquest sentit cal destacar la feina del Termcat, que ens proporciona diccionaris en línia específics per a molts àmbits diferents. El corresponent a les eleccions es pot trobar en el següent enllaç http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/179/Fitxes/catal%C3%A0/I/ .